Daniel Omar, un jove del sud de Sudan, va sortir com cada matí a pasturar el bestiar juntament amb la seva família. Aquell dia va ser diferent. Una bomba perduda li va amputar els dos braços. Arran d’aquest accident el director de cine Mick Ebeling crea el projecte Not Impossible Foundation. El seu objectiu és crear pròtesis pels casos com els del Daniel. T’imagines com les fan? Sí, amb impressores 3D.
Aquest sistema els permet dissenyar pròtesis personalitzades a les necessitats de cada persona i al contrari del que podria semblar el sistema és relativament barat. Tradicionalment es necessiten diverses màquines i s’han de crear motlles. A banda, perquè la producció surti bé de preu es necessiten grans tirades. En canvi, les impressores 3D estan pensades per fer peces úniques amb els mínims recursos. El que es necessita és: un disseny 3D creat en ordinador, el material amb què s’imprimirà i la impressora 3D.
Els programes més habituals per crear els dissenys 3D són el Light Wave o l’Estrata. També podem trobar aplicacions de programari lliure com Mxd3d, Sketchup, Spark o Tinkecard ambdós d’Autodesk. Els grans monstres Adobe i Microsoft també s’apunten al carro del 3D i ambdues empreses estan creant sistemes per imprimir en 3D. Adobe ho ha fet a través de Photoshop actualitzat amb el nou sistema 3D des de gener de 2014 amb la sortida al mercat del Cloud. Així, ha creat un sistema automàtic que converteix imatges de 2D en 3D. Microsoft, per la seva banda, ha creat l’aplicació Meet 3D Builder totalment de franc. En principi pot semblar que dissenyar amb 3D pot ser complicat, i de fet ho és i molt, però l’objectiu de tots aquests dissenyadors de software és simplificar al màxim els programes 3D per arribar a tot el mercat.
Amb aquest sistema 3D es poden construir objectes de tot tipus a tot color i amb una gran precisió. Un jove belga estudiant d’art va proposar unes sabates. El dissenyador holandès Iris Van Herpen, força estimat per estrelles com Lady Gaga o Bjork, va presentar la primera col·lecció d’estiu impresa en 3D. I l’estrella del burlesque Dita Von Teese va lluir el primer vestit articulat, imprès en plàstic negre i decorat amb 12.000 cristalls Swarovski. Una obra del dissenyador Michael Schumidt i l’arquitecte Francis Bitonti de Nova York.
Però això no s’acaba aquí. A les escoles els joves estan començant a construir els seus prototips i totes les peces que necessiten per fer-los. S’han vist instruments, figures de decoració, fundes de mòbil, armes, fotos, pròtesis internes i externes, l’empresa Imaginarium va llençar una col·lecció de joguines i el més impressionant, n’hi ha que també imprimeixen menjar. Aquest és el cas de l’empresa catalana Natural Machines que han creat la primera impressora 3D de menjar anomenada Foodini.
Com veieu a les impressores 3D no se’ls resisteix cap objecte i de moment cap material. Els més utilitzats fins ara són els plàstics. Es diuen ABS n’hi ha que ofereixen més qualitat i millors acabats depenen molt del preu. Les resines són molt típiques també amb la diferència que es poden imprimir objectes no rígids. La impressora 3D Precius M 080 imprimeix en or. També s’han vist materials com el coure. Aquests materials es presenten en forma de filaments enrotllats a una bobina que durant la impressió seran injectats en la forma exacta que s’ha programat.
Encara s’està investigant moltíssim i no se sap l’aplicació exacta d’aquestes impressores. Però tenen el futur assegurat. Canvien les estructures clàssiques de producció industrial. Ho fan abaratint despeses, estalviant en materials i amb productes personalitzats. On no arriben les grans produccions arriben les impressores 3D.
L'estudi bcn 